Amor? Ara sí que hi ha un tema que ha fet sospirar els humans!
Sospirem perquè ens manca amor, sospirem perquè l'amor ens sacseja i ens capgira la vida.
I no només els humans sospiren per l'amor, també hi ha columnistes i comentaristes: què més i millor es pot dir sobre l'amor que el que ja s'ha dit o escrit 1000 vegades?
L'amor és com la felicitat: un sentiment real i universal; però complicat de definir, perquè té tantes cares, perquè pot ser tan diferent d'una persona a una altra, i fins i tot en la mateixa persona, d'un moment de la vida a un altre.
I després, l'amor i la felicitat també són ideals, sovint traïdors i confusos: "Sóc realment feliç ara mateix?", "És aquest amor realment amor veritable?"
És tan descoratjador que alguns prefereixin rendir-se i dir que la felicitat i l'amor són il·lusions.
Escolta Houellebecq: "No tinguis por de la felicitat, no existeix".
Escolta La Rochefoucauld: "Hi ha gent que no hauria estat mai enamorada si no hagués sentit a parlar de l'amor".
Així doncs, l'amor és, en última instància, només una construcció conceptual i cultural que apliquem a una àmplia varietat de sentiments? Sentiments com l'afecció pels altres, el plaer d'estar junts, el desig sexual...
Això és discutible. Però el que és cert és que cada cultura influeix en la nostra visió de l'amor. A Occident, la literatura de l'amor cortès i després l'amor romàntic ens van formar durant segles amb les seves parelles de somni: Tristany i Isolda, Pau i Virgínia...
Et quand je dis façonnés, je ferais mieux de dire conditionnés.
Écoutez ce qu’écrit Alfred de Musset, dans sa comédie en 2 actes À quoi rêvent les jeunes filles : « La vie est un sommeil, l’amour en est le rêve, et vous aurez vécu si vous avez aimé… » Sous-entendu : si vous n’avez jamais aimé, vous n’aurez pas vécu, ou juste une sous-vie.
Et après la littérature, il y a eu le cinéma, les grands films d’amour, qui ont marqué génération après génération : Docteur Jivago, Love story, Sur la route de Madison, Titanic… Moi, perso, c’est Out of Africa…
Com és possible que no vulguis enamorar-te després de tot això? I com és possible que no pensis: "Doncs és senzill, l'amor veritable existeix, complirà tots els meus desitjos, durarà per sempre, em portarà la felicitat eterna..."
Bé, evidentment, a la vida real és més complicat…
Afortunadament, al costat de la cultura que ens fa somiar, hi ha la ciència, que ens fa pensar.
Els estudis més recents i convincents ens diuen que l'amor és un estat de ressonància emocional agradable entre dues persones, amb una dimensió altruista (volem el millor per a l'altra persona). És senzill: l'amor existeix quan ens alegrem d'estar en presència d'un altre ésser humà, a qui desitgem el millor.
Aquesta és la base de totes les possibles cares de l'amor: amistat, afecte, romanç, tendresa, germanor, benevolència envers la humanitat...
Sobre aquesta base, s'hi afegeixen, és clar, altres ingredients: el desig sexual, i aquí teniu l'erotisme; l'anhel de l'altre tan bon punt ja no hi és, i això és passió; la possessivitat i la gelosia, i... aquest és el principi dels problemes! I aquest també és el final de l'amor.
Perquè el més important en l'amor és el desig de fer el bé a l'altre, la capacitat d'alegrar-se que l'altre existeixi i sigui feliç; amb nosaltres si és possible, sense nosaltres si cal.
Així doncs, aquí teniu un exercici per a la setmana, que es diu "Tornar als fonaments de l'amor": penseu en totes les persones que estimeu, ja sigui en l'amor matrimonial, familiar o amistós; examineu cadascun d'aquests vincles d'amor; i pregunteu-vos això: sou capaços de simplement i sincerament alegrar-vos que existeixin i que siguin feliços, amb o sense vosaltres?
Pensa-hi, i si cal, posa't a treballar per estimar millor...
Il·lustració: El famós músic Marin Marais, rei de la viola de gamba, component (potser) una cançó d'amor... (Taller d'André Bouys, Retrat de Marin Marais amb una viola de gamba, 1704, Musée de la Musique, Philharmonie de París).
PS : cet article reprend ma chronique du 17 juin 2025, que vous pouvez écouter ici, c’était dans l’émission de France Inter, Grand Bien Vous Fasse.